Fes créixer
el teu negoci

Nosaltres vetllem per la teva tranquilitat

Afegim

a l’especialització
una visió estratègica global

Més

de 10.000 professionals i 400 oficines
al seu servei per tot el món

La solidesa

de formar part
d'un gran grup internacional

Seleccionats

com a millor despatx
professional especialitzat

Comptem amb experts

a on els necessiti

Un gran equip

per donar solució
a tots els teus problemes.

Estic tranquil

perquè sé que estic en bones mans

La satisfacció

de veure el meu esforç recompensat

40 anys

ajudant a les empreses
i oferint solucions

EL TS CORREGEIX AL TEAC RESPECTE A LA DEDUÏBILITAT DE LA REMUNERACIÓ DELS ADMINISTRADORS

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 17 de juliol de 2020, reitera que no és deduïble la retribució d’un administrador sense cobertura estatutària en tractar-se d’una despesa contrària a l’ordenament jurídic. El Tribunal Suprem, en la seva recent sentència de 8 de febrer de 2021 (recurs de cassació 3071/2019), en analitzar una altra qüestió, ha afirmat que el concepte de despesa derivada d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic s’ha d’interpretar de manera restrictiva perquè “aquesta expressió remet només a una certa mena d’actuacions, vg. suborns i altres conductes similars”. El conflicte està servit.

POSTURA DEL TEAC
La deduïbilitat en l’Impost de societats de la remuneració dels membres de l’òrgan d’administració de les empreses és una qüestió complexa i canviant en els tribunals i analitzada detalladament per l’Administració tributària.
Segons l’article 15.e) de la vigent LIS, no es consideraran liberalitats “les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat”. Per tant, sembla que la LIS no estableix cap requisit per a la deduïbilitat d’aquestes retribucions.

No obstant això, el TEAC, en la seva resolució de 17 de juliol de 2020, nega la deduïbilitat en el IS de la retribució pagat per una societat als seus administradors mercantils, quan aquests desenvolupen, a més, funcions o activitats de direcció o gerència per a la mateixa i els estatuts reflecteixen la gratuïtat del càrrec. En aquesta resolució el Tribunal es remet a la Resolució TEAC, de 8 d’octubre de 2019, en la qual se sosté el mateix criteri.

L’òrgan administratiu comparteix les raons de la Inspecció per a no admetre la deduïbilitat fiscal de les retribucions dels administradors que, com ells, eren Consellers de la societat, tot el que van percebre d’aquesta, segons la teoria del vincle, ha de considerar-se que retribuïa la seva condició de consellers, resultant que els estatuts socials de l’entitat recullen que tal càrrec és «gratuït», la qual cosa fa als imports que se’ls van pagar no deduïbles fiscalment.

Les Sales socials i civils del Tribunal Suprem [Vid., SSTS de 26 de desembre de 2007, recurs núm. 1652/2006 i de 18 de juny de 2013, recurs núm. 365/2011 van crear l’anomenada «teoria del vincle», conforme a la qual les activitats de gestió i administració o d’alta direcció d’una societat prestades en el marc d’unes relacions laborals pels qui, al seu torn, són administradors o consellers d’aquesta, queden subsumides i absorbides per les quals aquestes persones han de prestar per les seves obligacions mercantils com a administradors o consellers de tal societat. Per a ser fiscalment deduïbles les quantitats que una societat pogués pagar als seus administradors o consellers, tal possibilitat d’abonar tals retribucions hauria de constar expressament en els estatuts d’aquesta societat, en els quals havia d’estar establert el corresponent sistema de retribució, havent-se d’a més complir tot el que normativa mercantil disposava en relació a tals retribucions.
Si bé l’art. 15.e) de la Llei 27/2014 (Llei IS) exclou expressament les retribucions de les funcions d’alta direcció del que podríem considerar liberalitats, no es poden ignorar els requisits que la normativa mercantil estableix quant a la fixació d’aquestes retribucions, requisits que, pel que fa a la constància estatutària prevista en l’art. 217 TR LSC, segons la redacció portada a efecte per la Llei 31/2014, la Sentència de la Sala civil del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2018, recurs núm. 3574/2017 concreta que aquesta exigència resulta aplicable, no sols als consellers que no realitzen funcions executives, sinó també als que sí que les desenvolupen i perceben per elles la corresponent retribució.

En el supòsit contemplat en la resolució, el motiu de la no admissió de la despesa ha estat la falta de prova del compliment dels requisits que s’exigeixen per a la fixació de la retribució de les funcions executives dels membres del consell d’administració. En conseqüència, donada la gratuïtat del càrrec establerta en els estatuts i no havent estat provades les retribucions, fixades segons estableix la norma, al membre del consell d’administració per l’exercici de les funcions executives, les quanties satisfetes tenen caràcter de no deduïble.

POSTURA DEL TRIBUNAL SUPREM EN SENTÈNCIA DE 8/02/2021
El Tribunal Suprem, en la seva recent sentència de 8 de febrer de 2021 (en recurs de cassació 3071/2019), en analitzar una altra qüestió, ha afirmat que el concepte de despesa derivada d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic s’ha d’interpretar de manera restrictiva perquè, en la seva opinió “aquesta expressió remet només a una certa mena d’actuacions, vg. suborns i altres conductes similars”
Una vegada i una altra s’ha criticat l’ús inadequat que fa l’AEAT, amb el consentiment dels Tribunals Economicoadministratius, de l’article 13 de la LGT amb la finalitat de requalificar fets, actes i negocis el procediment adequat dels quals són els articles 14 i 16 de la LGT.

L’article 13 de la LGT estableix el principi d’irrellevància fiscal dels defectes que afecten la validesa dels fets, actes i/o negocis, principi que obliga al fet que les obligacions tributàries s’exigeixin d’acord amb la naturalesa jurídica de l’acte o negoci realitzat, sense perjudici dels defectes que afecten la seva validesa.

L’article 15. f) de la Llei 27/2014 de l’Impost de societats assenyala que no són fiscalment deduïbles “les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic”. Com bé assenyala el Tribunal Suprem, aquest article es refereix a les actuacions objectiva i radicalment prohibides pel nostre ordenament i que aquest sanciona amb la seva nul·litat absoluta o radical (vg. Suborns i altres conductes similars).

Mentre que l’article 13 de la LGT s’aplica als casos d’aparença de legalitat, l’article 15.f) de l’Impost de societats s’aplica tan sols als de nul·litat absoluta o radical.

En aquest context, l’AEAT i el TEAC consideren que la falta de compliment estricte dels requisits mercantils és contrària a l’ordenament jurídic i, per tant, no són deduïbles.

El Tribunal Suprem posa a l’Administració en el seu lloc en afirmar que el concepte “actuacions contràries a l’ordenament jurídic” no es pot equiparar, “sense més, a qualsevol incompliment de l’ordenament jurídic, ja que això conduiria a solucions clarament insatisfactòries”. Per al Tribunal, “la idea que està darrere de l’expressió “actuacions contràries a l’ordenament jurídic” necessita ser delimitada, evitant-se interpretacions expansives, ja que aquesta expressió remet només a una certa mena d’actuacions, vg. Suborns i altres conductes similars”.

En virtut de l’anterior, la conseqüència d’aplicar l’article 13 de la LGT és que la retribució satisfeta als administradors és despesa deduïble en el IS i rendiment del treball en l’IRPF. La qualificació tributària exigeix liquidar les obligacions tributàries d’acord amb la realitat subjacent, és a dir, amb els fets i/o pactes realment realitzats per les parts, al marge dels vicis d’il·licitud que poguessin tenir. El principi d’irrellevància fiscal dels vicis que afecten la validesa dels negocis res té a veure amb la no deduïbilitat de les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic.

LA NOSTRA RECOMANACIÓ
Sense perjudici dels matisos d’aquesta qüestió, des de GRUP ASESORIA FINANCIERA els recomanem ser prudents i revisar la situació de les empreses des del punt de vista mercantil, fiscal i laboral, per a adoptar les mesures que procedeixin per a garantir la deduïbilitat de les remuneracions.

Estem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Gal·la Sánchez Vendrell. Sòcia. Advocada

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa el teu comentari

Nom*

E-mail*

Website

Comentari*

*