La solidesa

de formar part
d'un gran grup internacional

Seleccionats

com a millor despatx
professional especialitzat

Més

de 10.000 professionals i 400 oficines
al seu servei per tot el món

Fes créixer
el teu negoci

Nosaltres vetllem per la teva tranquilitat

40 anys

ajudant a les empreses
i oferint solucions

Comptem amb experts

a on els necessiti

Un gran equip

per donar solució
a tots els teus problemes.

La satisfacció

de veure el meu esforç recompensat

Estic tranquil

perquè sé que estic en bones mans

Afegim

a l’especialització
una visió estratègica global

Brussel·les declara il·legal el model 720

El nostre despatx ha vingut sostenint des de fa anys la il·legalitat del model 720, de declaració de béns a l’estranger, per entendre, fonamentalment, que és confiscatori (imposa multes de fins al 150% del guany patrimonial no justificat, en el cas que no s’hagi declarat o s’hagi declarat de forma extemporània) i il·legal (declara la imprescriptibilitat de les infraccions tributàries). Vegeu, entre altres, la nostra Newsletter 1/2017, de 4 de gener de 2017. http://www.afinanciera.com/wp-content/uploads/2017/01/01-cerco-a-los-no-declarantes-del-modelo-720.af_.pdf

Aquest model 720 ha estat denunciat per diversos col·lectius fiscalistes davant la Comissió Europea, però no teníem notícia de la seva resolució. Fins al passat 16/12/2018, en eleconomista.es, que publicava la notícia que la Comissió Europea ha dictaminat que és il·legal la normativa espanyola que regula la declaració de béns a l’estranger (coneguda com a model 720) i de la qual s’ha fet ressò per diversos col·lectius de l’àmbit fiscal.

Aquest Dictamen, amb data de 15 de febrer de 2017 i signat per Pierre Moscovici, comissari europeu d’Assumptes Econòmics i Financers, Fiscalitat i Duanes, ha estat mantingut en secret pel Ministeri d’Hisenda fins recentment, en veure’s obligat a facilitar-lo per un requeriment de l’Audiència Nacional del passat 25 d’octubre de 2018.

“Estableix un règim de declaració fiscal que sembla discriminatori i desproporcionat”

Considera la Comissió Europea, en el seu informe motivat, que aquesta normativa “estableix un règim de declaració fiscal en el marc del Model 720 que sembla discriminatori i desproporcionat a la llum de la jurisprudència pertinent del Tribunal de Justícia”. Els drets europeus fonamentals que infringeix són: el de la lliure circulació de persones (article 21 del TFUE) i de treballadors (article 45 del TFUE i article 28 de l’Acord Espai Econòmic Europeu -AEEE-), la llibertat d’establiment (article 49 del TFUE i article 31 AEEE), la lliure prestació de serveis (article 56 del TFUE i article 36 del AEEE) i la lliure circulació de capitals (article 63 del TFUE i article 40 del AEEE). Basa la seva determinació en què estableix multes pecuniàries fixes per incompliment de les obligacions d’informació, en virtut del Model 720 pel que fa als béns i drets posseïts a l’estranger o per la presentació extemporània d’aquest últim superiors a les imposades en el règim general per a infraccions similars regulades en la Llei General Tributada i que considera que “són desproporcionades”.

També, per establir la tributació dels guanys patrimonials no justificats com a conseqüència de la falta d’informació en el Model 720 sobre els béns i drets posseïts a l’estranger o de la mera presentació extemporània de la informació del Model 720 sobre aquests béns i drets juntament amb la negació de la prova que la propietat dels actius es manté des d’un exercici fiscal que ha prescrit.

I, en tercer lloc, per introduir una multa pecuniària proporcional sobre els guanys patrimonials no justificats associats als béns i drets que no es comuniquin en el Model 720 o es comuniquin en el marc d’una presentació extemporània del Model 720.

A la Comissió no li consta que existeixi una obligació d’informació tant exhaustiva equivalent per als contribuents residents en possessió de béns i drets similars situats a Espanya. Així doncs, els contribuents residents a Espanya amb béns i drets similars situats al país no estan subjectes a sancions comparables.

Les sancions imposades en cas d’incompliment o compliment incorrecte de l’obligació d’informació són considerablement més oneroses que les aplicades en una situació purament interna d’incompliment o compliment incorrecte de les obligacions de declaració a efectes fiscals.

La Comissió desitja reiterar que les disposicions fiscals espanyoles analitzades imposen una obligació d’informació únicament respecte als béns i drets situats a l’estranger que comporta càrregues administratives i costos en els quals no s’incorre quan el contribuent posseeix actius a Espanya.

Amb la finalitat de complir adequadament les obligacions derivades del Model, el contribuent ha de portar un registre dels seus béns i drets i controlar periòdicament el valor dels mateixos a fi de considerar si escau presentar una nova declaració en cas que hagin sobrepassat un determinat llindar. Aquesta obligació pot adquirir complexitat quan la propietat és compartida, o en cas de comptes en comú.

El contribuent pot necessitar recórrer a l’assessorament d’agents bancaris o fins i tot d’experts. En el cas de les persones que hagin viscut en un país diferent d’Espanya, els béns i drets que han de declarar poden ser molt nombrosos, per la qual cosa complir amb tals obligacions pot suposar una càrrega onerosa.

Explica la Comissió que amb la finalitat de justificar la mesura i la proporcionalitat del règim del Model 720, les autoritats espanyoles al·leguen que els instruments jurídics existents per a l’intercanvi d’informació entre les autoritats tributades dels diferents Estats membres de la UE o del EEE no garanteixen l’obtenció per part del Regne d’Espanya d’informació similar a l’exigida en el Model 720.

La Comissió opina que existeixen mitjans suficients per a obtenir informació sobre els béns posseïts a l’estranger a fi de liquidar els impostos corresponents. L’intercanvi automàtic d’informació establert en les Directives sobre cooperació administrativa en vigor abasta la informació relativa als interessos percebuts pels particulars procedents dels comptes bancaris i altres valors, els productes d’assegurança de vida i els béns immobles.

“La veritat és que aquesta via de cooperació administrativa no dóna cabuda a altres tipus de béns a què es refereix el Model 720, principalment els comptes bancaris i els valors mantinguts per entitats i les accions. No obstant això, les Administracions tributàries poden així mateix recórrer a l’intercanvi d’informació prèvia sol·licitud”, assenyala la Comissió.

Inacceptable ocultació d’Hisenda en la declaració de béns a l’estranger, que la UE va declarar il·legal.

El fet que la Comissió Europea hagi declarat il·legal el règim de declaració de béns a l’estranger constitueix un desenllaç més que raonable, pràcticament des de que aquesta normativa es va donar a conèixer.

Han estat molt nombrosos els informes en els quals els assessors fiscals (entre ells, el nostre despatx) mostraven uns recels plenament justificats. En primer lloc, perquè les sancions previstes no tenen en compte cap mena de criteri de prescriptibilitat dels guanys declarats. El més qüestionable radica, no obstant això, en la posada en marxa de multes equivalents al 150% de la quota que resulti de la liquidació que fixi la inspecció d’Hisenda.

Els advertiments dels experts es van desatendre i totes aquestes mesures van entrar en vigor, per la qual cosa la reacció de Brussel·les no podia ser una altra que la denúncia de la violació fins i tot de drets fonamentals plenament reconeguts per la UE.

Però el despropòsit més flagrant ha estat que el Ministeri d’Hisenda ocultés aquesta garrotada tant negativa durant prop de dos anys. D’aquesta manera, a l’incompliment s’uneix l’ocultació i la negativa a dur a terme la necessària esmena d’un incompliment fiscal, la sanció del qual era sense dubte excessiva i feta amb una clara finalitat confiscatoria.

 

El Govern ha declarat que no pensa modificar la declaració de béns a l’estranger i continua aplicant el model 720 malgrat haver estat declarat il·legal.

En el Dictamen de la Unió Europea s’insta al Regne d’Espanya que, “en aplicació del que es disposa a l’article 258, paràgraf primer, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, adopti les mesures requerides per a ajustar-se al present dictamen motivat en un termini de dos mesos a partir de la recepció d’aquest”.

Malgrat això, Hisenda considera que aquest informe no és vinculant i que la Comissió Europea podria haver portat l’assumpte als tribunals comunitaris, cosa que, de moment, no ha realitzat. Segons declaracions de la ministra María Jesús Montero, el Ministeri d’Hisenda no té previst modificar l’actual regulació de la declaració de béns a l’estranger (l’anomenat Model 720), a l’espera del que decideixin els tribunals, pendents en aquests moments de la resolució del primer cas d’un sancionat per declaració extemporània, i malgrat el Dictamen de la Comissió Europea.  Segons la ministra, “es tracta d’un problema tècnic que afecta a una llei que és absolutament legal perquè no està recorreguda en el Constitucional, de manera que cal esperar a escoltar la paraula dels tribunals”.

L’any passat, en la mateixa línia que l’actual ministra, el mateix Montoro, que ja coneixia el dictamen motivat de Brussel·les, va afirmar en el Parlament que Hisenda no canviaria les sancions per no declarar béns a l’estranger i s’atindria al que digués la Justícia de la UE. En aquesta ocasió ja s’havia filtrat l’opinió de Brussel·les que recomanava modificar les multes per “desproporcionades”. No obstant això, una vegada conegut el dictamen, Hisenda va decidir no aplicar-lo si els contribuents, abans de presentar fora de termini la declaració de béns a l’estranger (model 720), declaren i paguen l’increment no justificat de patrimoni d’aquestes rendes – amb un recàrrec del 20%- i els interessos de demora corresponents, segons consta en un informe intern de la Direcció General de Tributs (DGT). Segons informacions de “elEconomista”, al febrer de 2017, la Comissió havia donat a Espanya dos mesos per a esmenar el 720, sobretot les multes desproporcionades que contempla la norma espanyola. Si no canviava la Llei, Brussel·les portaria al nostre país davant la Justícia de la UE.

Brussel·les decidirà el pròxim pas a donar en el procediment d’infracció

Més d’un any i mig després, des d’aquella segona fase del procediment d’infracció, l’Executiu comunitari no acaba de decidir-se a fer el pas definitiu. Segons informacions de “elEconomista”, la Comissió manté un diàleg regular amb les autoritats espanyoles per a tractar sobre les preocupacions que havien inclòs en la carta de febrer de 2017, que els serveis de l’Executiu comunitari estan discutint internament com és la millor manera que es corregeixin els assumptes que van motivar les queixes emeses per Brussel·les, sobretot en relació a la violació de llibertats fonamentals, i el que es pretén aconseguir, principalment és l’eliminació de les desproporcionades multes.

Però la veritat és que, en data d’avui, i malgrat el Dictamen demolidor de la Comissió Europea, NO s’ha introduït cap modificació normativa perquè el Model 720 resulti compatible amb el Dret UE. Al contrari, el mes d’octubre passat el Govern va aprovar un Avantprojecte de Llei de Lluita contra el Frau Fiscal en què està previst ampliar el Model 720 exigint també informació sobre criptomonedes situades a l’estranger, i mantenint el règim sancionador.

Què passarà a partir d’ara?

Segons han declarat els nostres Tribunals, el dictamen motivat de la Comissió és una fase prèvia al procés contenciós que la Comissió pot suscitar davant el Tribunal de Justícia en el cas que l’Estat requerit no s’atingués a aquest dictamen; aquest dictamen manca de força vinculant per al Tribunal de Justícia, òrgan màxim encarregat de la interpretació del Dret de la UE i que, si escau, podrà o no atenir-se al seu contingut en funció de la valoració que faci d’ell. En definitiva, el dictamen de la CE no produeix efecte sobre la vigència i eficàcia de les normes dictades pels Estats membres, ni sobre els actes que s’han produït en aplicació d’aquestes. La normativa legal i reglamentària en què es fonamenta l’acord sancionador, en tant no ha estat anul·lada, es troba vigent, sent pertinent la seva aplicació.

Efectivament, encara que Espanya hagi incomplit el termini concedit per la CE, la normativa continua plenament vigent i continuarà sent aplicada, havent declarat Inspecció d’Hisenda que “Establerta pel legislador espanyol l’obligació d’informació, així com el règim sancionador específic, NO competeix a la inspección pronunciar-se sobre l’adequació o no d’aquesta normativa al Dret UE. Per contra, en tant continuï vigent i per tant plenament aplicable, competeix a la Inspecció de l’Estat comprovar el correcte compliment d’aquesta obligació i, si escau, sancionar les possibles infraccions en què s’incorri pel seu incompliment …”

En qualsevol cas, el Model 720 vulnera de manera tan flagrant el Dret UE, tal com posa de manifest el Dictamen Motivat, que la Comissió Europea ha de prendre en breu la decisió d’interposar un recurs per incompliment davant el Tribunal de Justícia de la UE, que probablement acaba anul·lant aquest model 720.

I també és possible que la Justícia espanyola comenci a anul·lar aquestes sancions i conseqüències aplicant la indiscutible primacia del Dret UE o bé decideixi portar el Model 720 davant el *TJUE plantejant una qüestió prejudicial (de conformitat amb el que es preveu en l’article 267 *TFUE).

Ja en aquest moment, i per descomptat quan prengui cartes en l’assumpte el *TJUE, el lògic seria que Hisenda no iniciés nous procediments sancionadors o de comprovació en relació amb el Model 720 i que suspengués els ja iniciats (de conformitat amb l’article 22.1.c) de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Fins avui l’Administració Tributària ha rebutjat suspendre procediments relatius al Model 720, a pesar que la CE va iniciar el procediment d’infracció al novembre de 2015, al·legant que aquesta Llei 39/2015 només s’aplica de forma supletòria als procediments tributaris, i que aquests ja tenen les seves pròpies causes de suspensió, però li ho hauria de replantejar a partir d’ara.

De fet, existint aquest demolidor Dictamen, si Espanya no rectifica i arriba el tema al *TJUE (via recurs per incompliment interposat per CE o via qüestió prejudicial promoguda per algun Tribunal espanyol) les dures sancions i conseqüències previstes en la normativa reguladora del Model 720 poden ser declarades contràries al Dret UE i els “damnificats” tindran dret a ser indemnitzats pels danys causats, per responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador, regulada en els articles 32 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. De fet, la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de setembre de 2014, recurs 390/2012 va assenyalar en un assumpte similar que “a partir del moment en què la Comissió Europea envia un dictamen motivat a un Estat membre, aquest difícilment pot al·legar desconeixement de les possibles conseqüències del manteniment de la norma, l’acte o la conducta de què es tracti; i és clar que, si la manté a l’espera de la fallada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el fa al seu propi risc i ventura, no podent després al·legar legítimament mancada de claredat a fi d’eludir la seva responsabilitat patrimonial enfront dels particulars afectats”.

En qualsevol cas, haurem d’esperar com se succeeixen els esdeveniments, de la qual cosa els anirem informant.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa el teu comentari

Nom*

E-mail*

Website

Comentari*

*