La solidesa

de formar part
d'un gran grup internacional

Estic tranquil

perquè sé que estic en bones mans

Comptem amb experts

a on els necessiti

Més

de 10.000 professionals i 400 oficines
al seu servei per tot el món

Fes créixer
el teu negoci

Nosaltres vetllem per la teva tranquilitat

Seleccionats

com a millor despatx
professional especialitzat

Afegim

a l’especialització
una visió estratègica global

Un gran equip

per donar solució
a tots els teus problemes.

40 anys

ajudant a les empreses
i oferint solucions

La satisfacció

de veure el meu esforç recompensat

Els sous dels Consellers han d’estar subjectes al control dels Socis

Benvolgut/a client/a:

Com ja sabrà, la qüestió de com s’ha de decidir i formalitzar la retribució dels consellers delegats o executius de les societats no cotitzades ha estat objecte de diverses interpretacions després de la reforma la Llei de Societats de Capital efectuada en 2014.

Doncs bé, en una recent sentència de 26 de febrer de 2018, el Tribunal Suprem ha esclarit sobre quina ha de ser la interpretació dels articles de la Llei de Societats de Capital referits a la remuneració dels consellers executius en les societats no cotitzades. La sentència es dicta en relació amb una societat de responsabilitat limitada i, a més, diverses de les seves consideracions estan específicament referides a les societats no cotitzades, si bé no exclou de forma clara i indubtable a les cotitzades (que, no obstant això, tenen un règim específic a través de la política de retribucions).

La qüestió que resol en aquest cas el Tribunal Suprem és si la remuneració dels consellers per a les funcions executives queda dins de la reserva estatutària contemplada per als administradors per les seves funcions com a tals, així com la forma en què ha d’aprovar-se la remuneració que, si escau, percebin els administradors per a les seves funcions executives.

En aquest sentit, estima que, encara que serà el consell d’administració el que fixi la retribució, aquesta ha de subjectar-se, en qualsevol cas, als límits que els socis haguessin establert en els estatuts i en la pròpia junta de socis.

Aquesta sentència, que és contrària a l’actual postura de la Direcció general dels Registres i del Notariat (DGRN) i de la doctrina majoritària (que defensava que corresponia exclusivament al consell d’administració [sense subjectar-se als límits fixats en els estatuts i en la junta els socis] l’establiment de les retribucions d’administradors i consellers), assenyala que el concepte de retribució dels administradors “en la seva condició de tals” inclou tant la retribució de les funcions deliberatives com les executives i, per tant, el règim d’aprovació de les retribucions dels consellers que exerceixen funcions executives no es limita al règim de l’article 249 de la Llei de Societats de Capital, això és, a l’exigència d’un contracte aprovat per una majoria de dos terços pel propi consell, sinó que, a més, ha de sotmetre’s al règim de l’article 217, i, en conseqüència:

  • Els estatuts han de contenir el sistema de remuneració de les funcions executives (encara que no es refereix a la seva quantia); i
  • L’import que s’aboni per l’acompliment de funcions executives ha d’estar inclòs dins de l’import màxim anual establert per la junta.

Per tant, i com diu el mateix Tribunal, el sistema de remuneració dels administradors està estructurat en tres nivells: Estatutari, Junta General i Òrgan d’Administració/Consell. Per tant, perquè un conseller delegat/amb funcions executives pugui rebre remuneració és necessari que: i) els Estatuts permetin la remuneració del càrrec, ii) la Junta General aprovi el màxim de la remuneració i, si escau, la política detallada de remuneracions, i iii) que el Consell aprovi la delegació de funcions executives i la seva remuneració, respectant els límits estatutaris i els fixats per la Junta General.

Conclusions:

La controvèrsia es basa en les diferents interpretacions dels articles 217 i 249 del Text Refós de la llei de Societats de Capital després de la reforma de la Llei 31/2014:

  • Una interpretació, recolzada per part de la doctrina científica i per la Direcció general dels Registres i Notariats, consisteix que hi ha una “dualitat” quant al tractament de la retribució dels consellers. Un per les funcions “inherents” al càrrec de consellers i un altre per les funcions “executives” que no es consideren inherents al càrrec de conseller com a tal. S’interpreta que la retribució de les primeres sí han de constar en estatuts i sotmetre’s a la decisió de la junta, no sent necessari per a la retribució de les segones funcions, per les quals n’hi ha prou amb formalitzar-la en el contracte al que es refereix l’article 249 TRLSC.
  • La segona interpretació consisteix que el fet que es formalitzi el contracte regulat en l’article 249 TRLSC amb els consellers no significa que no calgui fer constar la remuneració en estatuts i sotmetre-la a la decisió de la junta general. No existeix, en aquest sentit, una dualitat quant al control estatutari de la retribució per les diferents funcions que realitzin els consellers. Això seria contrari a les exigències de transparència de la retribució dels administradors i a la tutela del soci minoritari en les societats no cotitzades.

El Tribunal Suprem analitza en la seva sentència, de forma detallada, aquestes qüestions i conclou que no ha d’interpretar-se que hi ha dues regulacions alternatives quant a les retribucions dels consellers de les societats no cotitzades depenent del tipus de funcions que realitzin, si no que són regulacions acumulatives i que, en qualsevol cas, ha de respectar-se el principi de reserva estatutària.

Poden posar-se en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Una cordial salutació,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa el teu comentari

Nom*

E-mail*

Website

Comentari*

*